Del final de juny a gener en clima mediterrani; i d'agost a desembre en clima continental. Si es cull massa tard, serà menys dolça i més fibrosa.
Cultiu
1. Terra i fertilització: Les remolatxes prefereixen terres riques en humus. No necessiten adob (són mitjanament exigents en nutrients), ja que un excés d’adob pot provocar esquerdes en el fruit.
2. Sembra: Es poden sembrar directament al terreny.
3. Trasplantament: Quan les plantetes tinguin la mida de la punta d'un llapis es poden arrencar, els tallem les fulles i l'arrel principal, i les trasplantem.
4. Manteniment: birbar.
5. Consells: Regar abundantment perquè no s'assequi la terra, ja que les remolatxes es poden esquerdar.
Plagues
Sol presentar pocs problemes. Pot tenir algun atac de la mosca de la remolatxa, pugó i fongs a les fulles.
Associacions
Les remolatxes es poden cultivar juntament amb els enciams, les cols i els apis. Aquestes verdures tenen les arrels superficials i, en canvi, la remolatxa té arrels més profundes, d'aquesta manera no competeixen pels mateixos nutrients.
Propietats
La remolatxa és molt rica en sucres, vitamina B i minerals com el iode i ferro. La presència d'antioxidants ajuden a prevenir l'envelliment i les malalties degeneratives i cardiovasculars. La remolatxa és molt adequada per a les embarassades, ja que conté folats.
Origen
La remolatxa és originària del nord d'Àfrica i ja es conreava des de fa 4000 anys. Durant el segle XV, a Espanya i França es conreava la remolatxa per les seves fulles ja que eren semblants a les bledes o els espinacs. L’any 1747, un científic alemany, Andreas Marggraf, va obtenir sucre sòlid a partir del suc de la remolatxa. Actualment, Itàlia i França en són els principals productors.